Cas d’èxit: Aplicació del baròmetre convivencial al municipi.

13 jul. Cas d’èxit: Aplicació del baròmetre convivencial al municipi.

La finalitat de l’aplicació del baròmetre convivencial es detectar solucions enfocades a la millora del nivell convivencial, permetent d’aquesta manera proposar actuacions per assolir aquest objectiu. Això suposa tant la monitorització de les accions com la millora en eficàcia i eficiència dels dispositius implicat.

De les diferents aplicacions del baròmetre convivencial que hem realitzar fins la data d’avui, destaquem la més recent, aplicada a un municipi de més de 60.000 habitants. Entre les peculiaritats d’aquest cas d’èxit s’inclou la integració d’aquest instrument en el propi Pla de Convivència i Civisme de la ciutat i, conseqüentment, la serva vertebració amb la Ordenança de Convivència i Civisme que hem elaborat.

Definició d’objectius.

Es determina com a objectiu inicial l’anàlisi de l’estat convivencial de la ciutat durant el 2021, any anterior a l’aplicació del baròmetre convivencial. Amb aquesta finalitat, es desenvolupen com a objectius específics el mesurar el nivell de convivència i civisme, així com identificar la tendència en aquest nivell, gràcies a l’estudi previ de resultats de l’any 2020.

Metodologia.

El baròmetre convivencial es construeix a partir de la resposta a les necessitats bàsiques que obté la ciutadania, la generació de vincles socials i la participació comunitària efectiva. De manera més concreta, aquests aspectes es detallen en els cinc nivells de la piràmide convivencial:

El seu algoritme considera indicadors socials, espaials, relacionals i econòmics del municipi i el seu entorn, diferenciant entre variables dependents (dispositius, programes i polítiques) i variables independents (demogràfiques, econòmiques i espaials) que impacten en el risc convivencial.

Recopilació de fonts.

En aquest cas les variables dependents, que defineixen la situació del territori a partir del que pot afavorir la convivència, s’obtenen del Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA), així com de fonts estadístiques com l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

Els valors de les variables independents, que poden afavorir o perjudicar la convivència en relació a la situació inicial del territori, s’obtenen directament de l’administració local.

Resultats.

L’aplicació del baròmetre convivencial permet en aquest municipi un seguiment longitudinal de les tendències, no només identificant aspectes a millorar sinó també l’impacte positiu o negatiu de polítiques i accions que s’han desenvolupat. Es per això que, obtinguts els resultats convivencials de 2020 ara es possibilita, mitjançant els de 2021, avaluar de forma més concreta les accions que s’han portat a terme durant tot l’any.

En la interpretació de resultats es detecta l’impacte de les accions per a la identificació i suport a persones de més de 75 anys que viuen en situació de solitud, o l’esforç realitzat durant l’últim exercici des del Servei de Mediació Comunitària per a poder detectar i transformar conflictes. Sense dubte, els efectes derivats de la situació per COVID-19 també han impactat en aspectes com l’índex de victimització, entre d’altres. El poder integrar el resultats municipals amb els de l’àrea geogràfica de referència, en aquest cas l’Àrea Metropolitana de Barcelona, permet una adequada ponderació de resultats d’aquest tipus, al constatar-se que el baix índex de victimització no es conseqüència directe de les accions realitzades a nivell municipal.

Per altra part, l’elaboració de l’Ordenança de Convivència i Civisme vertebrada amb el baròmetre convivencial, portà a un desenvolupament normatiu que establia com a element principal les mesures de tipus restauratiu; el qual permet un treball amb alguns conflictes des de la seva arrel i garanteix la disminució de problemàtiques futures.

Puntuació visual i acciones recomanades.

A partir d’aquests resultats i de l’aplicació de l’algoritme del baròmetre convivencial, s’obtè una puntuació final, en format semafòric, d’entre 0 i 100 punts.

En la primera aplicació de l’instrument, el municipi va obtindre una puntuació de 62,85 punts, situant-se en els valors més elevats dins del color groc del semàfor convivencial. A partir de les accions realitzades des del consistori, i amb l’ajuda de les indicacions obtingudes en aquesta primera aplicació, per l’any 2021 la puntuació ascendeix a 65,55 punts; quedant a tan sols 0,5 punts d’aconseguir el color verd del semàfor convivencial.

Conclusions

Una futura aplicació del baròmetre convivencial permetrà identificar elements a mantenir i d’altres que haurien de ser modificats des dels diferents dispositius i serveis municipals. D’aquesta manera, es podrà constatar la millora en el civisme i convivència municipal mitjançant una elevada puntuació al semàfor convivencial. De no ser així, no contaríem amb indicadors que permetessin decidir quines accions prendre per a millorar el nivell de convivència municipal, amb decisions arbitràries i poc fonamentades que comporten ineficàcia i pèrdua tant de benestar com de qualitat de vida.

En canvi, l’aplicació longitudinal del baròmetre convivencial permet identificar les accions més adients, considerant les singularitats de cada municipi i de l’àrea geogràfic de referència en la que es troba.