29 maig Indagació apreciativa i convivència mediada
En el debat entre seguretat i desregulació necessitem establir matisos i graus per tal de poder aportar dimensions operatives en la governance de l’àgora pública. Ací trobem el concepte de convivència mediada impulsat per Anna Baker (2016), la qual arran de les seves recerques especialment al Regne Unit ha pogut disseccionar algunes bones pràctiques per hibridar el bon ús de l’espai públic. Fugint d’una perspectiva normativitzadora i punitiva en els usos de l’espai públic situa una sèrie de graduacions atenent l’impacte negatiu que tenen en els altres les nostres conductes. Si bé es reconeix la importància de la seguretat, com a element higiènic de convivència, qüestiona la gestió reactiva dels espais públic apostant per la proactivitat en la gestió de l’àgora pública. Baker reconeix com s’ha mencionat en capítols anteriors la potencialitat de la cultura i mirada mediadora per poder abordar possibles conflictes d’usos. La convivència mediada desenvolupa dues estratègies: la primera, normes aplicades a comportaments greus pel col·lectiu; la segona, el foment actiu del respecte a l’altra, reduint la tendència de les institucions a catalogar bones o males conductes en l’espai públic. En aquesta segona estratègia trobem aquelles accions que poden provocar un greu inconvenient del col·lectiu a altres persones.
La convivència mediada incorpora com a prioritat el diàleg i la mediació per ajudar a les comunitats a conviure en dinàmiques de dissens naturals en l’heterogeneïtat de les societats complexes. Els dispositius normatius i disciplinaris actuen com a última solució i mai com a “dispositius preventius”. La convivència mediada està alineada amb el paradigma de la innovació social als barris i les ciutats respectuosos (Bannister et al., 2006) i s’allunya de les dinàmiques pròpies del control social.
L’indagació apreciativa s’alinea amb la necessitat de desenvolupar dinàmiques de convivència mediada. La Indagació Apreciativa (IA) és un procés i una metodologia que impulsa el canvi, incrementa les fortaleses i les converteix en hàbits, promou el creixement, la il·lusió i la motivació. És una aproximació revolucionària al canvi estratègic i creixement sostenible de les organitzacions-territoris. Per ser efectiu, el canvi requereix velocitat, execució clara i acord a tots els nivells. La IA aconsegueix això involucrant a tots els grups d’interès (stakeholders) de forma col·laborativa en el procés de presa de decisions. És un procés d’indagació que desafia tot el sistema per maximitzar el potencial positiu per al canvi cultural, la planificació estratègica, el desenvolupament del lideratge, les aliances, la construcció d’equips, el desenvolupament de comunitats i el canvi integral del sistema. És un procés de recerca col·laborativa que es centra en el nucli positiu d’una organització, grup o sistema. Amb la IA estudiem, vam descobrir, vam seleccionar i emfatitzem el que dóna vigor, i és el pilar de l’existència de l’organització.
La IA ofereix unes noves bases teòriques i pràctiques del canvi. La IA és una metodologia per a la gestió del canvi. Es pot aplicar a qualsevol procés de canvi d’una organització o model com planificació estratègica, community building, i fins i tot per a la reflexió personal. La IA ofereix un mètode de lideratge que permet que la innovació emergeixi del mateix sistema potenciant el pensament de disseny.
Els diàlegs apreciatius i la perspectiva indagativa es fonamenta en dos corrents: el construccionisme social (Fried, 2008) i la psicologia positiva (Parker , 2007). A partir de les seves pròpies investigacions Cooperider (2033) va poder evidenciar a través de diferents experiments socials l’alt impacte de la IA i els diàlegs apreciatius (DP, d’ara endavant).
Els DP s’articulen d’acord amb una perspectiva antagònica a altres dinàmiques de treball o intervenció de les ciències socials. La primera diferencia, es focalitza en els aspectes positius deixant de banda els negatius. La segona, perspectiva constructiva vs una perspectiva de crítica sobre els fets. La tercera, focus en el futur vs el passat. I, finalment, la quarta, apalancament sobre les històries d’èxit deixant de banda els incidents crítics.
Atenent aquests elements els diàlegs apreciatius generen energies a la comunitat que fan caminar vers noves solucions. Una bona intervenció ha de tenir molt present aquesta perspectiva trobar-nos en situacions complexes, ja que hi ha persones molt focalitzades a criticar definint quelcom negatiu. Aquest fet contempla les grans dificultats per poder definir solucions de futur.
No Comments