La mediació a les organitzacions

29 maig La mediació a les organitzacions

Què és per a mi la mediació?

La mediació és una forma de mirar i interpretar les nostres relacions. Aquesta cultura mediadora comporta metodologies i tècniques per a poder avançar en la transformació positiva de conflictes.

Igual que en altres àmbits, quan inscrivim la potencialitat de paradigmes en metodologies o caixes d’eines -exclusivament- perdem un sense fi de possibilitats de desenvolupament i de canvi individual / col·lectiu. Per aquest motiu (re)pensar la nostra mirada sobre el conflicte es el repte més crític que tenim des d’una perspectiva mediadora.

Caracteritzant: Mediació i empresa? Oxímoron? Depèn.

Mediació i empresa es un binomi que pot ser realitat si les necessitats i voluntats de les persones clau ho desitgen. En cas contrari, formaria part d’una quimera o la cerca d’unicorns blaus per les àgores de les nostres ciutats.

Davant d’això entenem que qualsevol organització -pública, privada o no lucrativa- es caracteritza per:

• • Poder. Té una configuració del poder clara -molt atomitzada, concentrada, dispersa-, els fluxos i refluxos del poder formen part dels cicles dels diferents plans estratègics de les corporacions.
  • Objectius. Qualsevol organització neix i roman per aconseguir uns objectius estables o mutables.
  • Agilitat. Les organitzacions desitgen ser àgils per donar el millor servei en els processos que desenvolupen. He dit “desitgen”, no que sapiguem fer-lo!
  • Heterogènia. Diversitat de persones amb heterogeneïtat de posicions, interessos i necessitats.

(Re)pensar l’estructura de poder

Abans de poder analitzar si existeixen escenaris en els que la mediació pot ajudar a la meva organització a ser més eficaç, hem de qüestionar / clarificar aquest quatre elements anunciats anteriorment. De una forma més profunda, la variable Poder.

El poder es un constructe social que resideix en les nostres ments i en les cultures organitzacionals. Aquest poder, freqüentment, es caracteritza per estructurar-se en una base normativa dicotòmica: cap vs empleats, clients vs proveïdors, accions vs treballadors.

Les relacions dicotòmiques són una senyal d’identitat de la postmodernitat, on el dins i fora, el nosaltres i vosaltres, genera espais de confort en cadascuna de les vores del conflicte.

Si una organització no desitja re(pensar) la seva estructura de poder, millor no analitzar cap escenari d’introducció de la mediació en les seves polítiques. En cas contrari, un esplèndid ventall de possibilitats podrien explorar-se.

I ara què? A què ens pot ajudar la mediació a les organitzacions?

El primer que hem de fer es definir el nostre mapa relacional: quins són els nostres grups d’interès i quines necessitats desitgem millorar.

Cada organització té la seva constel·lació i els seus escenaris de millora. Si som nounats al món de la mediació, es preferible abastir un projecte molt concret amb objectius a assolir molt clars. Si no, no som nounats!

També, perspectiva Lean Start-Up! Davant possibles reptes, algunes solucions. Els possibles espais de mediació serien:

• • Equip de mànagers amb àrees de millora en habilitats directives. Formació i desenvolupament en transformació de conflictes.
  • Client “punyeter”. Treball col·laboratiu en format workshop per passar dels seus interessos a les seves necessitats, que finalment estaran alineades amb les nostres.
  • Consumidors. Adhesió a Juntes Arbitrals de Consum i creació de Comissió de Mediació de clients per resolució de conflictes, amb la participació activa de consumidors com a mediadors.
  • Proveïdors. Adhesió a mediació pre-judicial per dilucidar alguna tipologia de conflictes. No hi ha receptes màgiques ni models tancats. Necessitem conèixer MOLT BÉ la nostra organització i el ecosistema per aportar solucions de valor. Quan dic “conèixer” no em refereixo a “estar-pensar-somiar”, sinó arremangar-se fins al fons per a donar solucions des del diàleg i amb pausa.

Concloent

El poder és un pastís, i per això, només podem empoderar perdent poder. Si no estem disposats a això, qualsevol avanç “voluntariós” serà terra cremada a futur.

Només podem oferir el que tenim; si no som Líders no podem transferir lideratge. La autoritas arriba quan el poder es reconeix. El món CEO cap al que transitem requereix i exigirà organitzacions mediadores.

Qui comença abans en aquest apassionant camí, tindrà avantatges competitives en aquests nous escenaris.