Com mesurar el nivell de pertinència a una ciutat?

16 gen. Com mesurar el nivell de pertinència a una ciutat?

En una època de canvi, de reconfiguració d’identitats i polarització ideològica, els governs locals necessiten identificar el sentiment de pertinença a la seva ciutat.

La pertinència a la ciutat ajuda a poder identificar l’impacte de les nostres polítiques públiques, i amb això, la possibilitat de pivotar acomodant-les a les necessitats de la comunitat.

El sentiment de pertinència amb la ciutat fuig de patrons socioeconòmics generant imaginaris col·lectius d’identificació amb la comunitat. Per tal de gestionar les polítiques públiques des de l’evidència es requereixen instruments operatius per poder accedir a coneixement validat.

Davant això des de Mediacció treballem amb un índex de pertinència basat en l’evidència científica (Encunya,2000; De Roux,2011; Cossio, 2012) desenvolupant el concepte de vinculació o engagement del conjunt de la població amb el seu territori.

L’orgull de pertinència (identificació amb el territori) segons Canter (1977) i Kaplan (2017) comporta el desenvolupament de quatre variables principals: emocional, significat, percepció de l’entorn i influència en el benestar. Aquestes variables s’articulen en 8 indicadors a través d’un algoritme per monitorar l’índex de pertinència en una escala de 0 a 100.

La diversitat de la ciutat requereix armar una microcirugía analítica a fi de més enllà de disposar d’una mètrica global poder conèixer l’índex de pertinència per barris, districtes així com per arquetips socials (genero, edat, origen, etc).

Les polítiques públiques locals exigeixen millorar l’impacte dels recursos, així com monitorar en curs l’impacte dels dispositius que implantem. Només des de l’evidència podem co-construir ciutats amb un alt nivell de pertinència de les comunitats que habiten en aquestes.